la vida és per gaudir-la.
sempre que se'ns presenta un nou repte l'acceptem amb la intenció que ens ajudi a gaudir del que viurem. del que hem sigut. del que som. i, per sobre de tot, del que podem arribar a ser.
en alguns moments decidim que ja hem donat prou a aquest repte, i n'agafem un altre.
o n'agafem un altre sense haver-ne abandonat cap més.
o els reptes passen a ser part de la nostra vida, i desapareix la sensació de repte.
la qüestió és que, mentre siguem capaços de trobar nous reptes i intentar superar-los, tindrem coses per fer.
sempre ens podem enfrontar a nous projectes de l'estil que siguin. i sempre podem intentar aprofitar-los, aprendre'n i superar-los. fer que siguin una cosa inapreciable.
encara que també podem perdre. aleshores aquest repte, projecte o el que sigui es converteix en una muntanya, un mur infranquejable. ens impedeix arribar a la felicitat. ens impedeix gaudir.
és en aquest punt que hem de decidir si estem disposats a assumir un nou repte, consistent en fer tirar endavant el projecte convertit en mur infranquejable. o si estem cansats de batallar per superar aquest mur i donar mitja volta.
ens podrem quedar amb el dubte de saber si hi havia la porta al costat del mur?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada