quan arriba el final

el final fa repensar tot el que s'ha fet abans. jo tinc un petit problema... començo per decidir que alguna cosa ha acabat, i després em plantejo que potser no era tan greu.

potser el què alguna vegada va semblar molt i molt greu no ho era tant... o potser necessitàvem que passes concretament allò per adonar-nos que aquell camí no duia enlloc.

de la manera que sigui, i pel què sigui, tot comença i acaba. algunes vegades estem d'acord en què havien d'acabar. d'altres no.
i es quan no estem d'acord en què s'acabin que ens entossudim, i comencem a fer coses que no porten enlloc. hi ha processos més llargs, o més curts. normalment la gent de fora s'adona de coses que la gent de dintre ni sospita. o no vol sospitar.
i quan ve algú de fora i et pregunta què estàs fent, et repeteixes la pregunta. no sempre ets capaç de donar-li resposta. però sempre et fa donar voltes al que està passant. encara més.

en resum. ho dono per acabat. he deixat de creure en un futur conjunt. em nego a donar més voltes a una cosa que només em dóna maldecaps.