tag:blogger.com,1999:blog-289249132012-02-16T13:37:05.568+01:00la vida barrejada és més intensaMarcelhttp://www.blogger.com/profile/12522098963927911131noreply@blogger.comBlogger331100tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-68820954427547272432010-10-31T07:41:00.000+01:002010-10-31T07:41:12.964+01:00

creure que tot està bé. saber que no tot està bé. identificar què està malament. arreglar el què falla, sense espatllar la resta. perquè tot és tan difícil!?

Marcelhttp://www.blogger.com/profile/12522098963927911131noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-41897992178177993782010-08-26T18:09:00.000+02:002010-08-26T18:09:38.503+02:00

aprofitant que fa molta calor, penso que hauria de fer alguna cosa més. no acabo de veure clar el què. m'agradaria escriure alguna cosa. pero de la mateixa manera que crec que és el moment d'escriure, m'adono que no sé de què parlar... espero que sigui la calor, i que demà estigui una mica més centrat...

Marcelhttp://www.blogger.com/profile/12522098963927911131noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-55659895869655456302010-07-20T14:56:00.000+02:002010-07-20T14:56:58.026+02:00

et pensaves que havies trobat el teu (lloc). de cop i volta et gires i resulta que no (o potser si?). com pot ser tan complicat? hi dones voltes, t'ho preguntes, però tot queda igual. segueixes dubtant si ets on vols ser, o si ets on t'ha tocat ser. però no toques res.

Marcelhttp://www.blogger.com/profile/12522098963927911131noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-41691420335844638992010-06-18T22:37:00.003+02:002010-06-22T20:34:42.509+02:00

discutir. xerrar. escoltar. el temps passa, i nosaltres seguim sense decidir res. ens queixem que els altres fan les coses malament, pero no aportem solucions. aixo serveix d'alguna cosa?

Marcelhttp://www.blogger.com/profile/12522098963927911131noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-77897463399773602302010-06-06T19:50:00.000+02:002010-06-06T19:50:23.978+02:00

ara estava mirant missatges passats. hi ha moltes coses que passen i no recordem. quan tenim la possibilitat de rememorar-les ens desperten un somriure, una llàgrima... és bonic, poder retrobar records oblidats.

Marcelhttp://www.blogger.com/profile/12522098963927911131noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-76281694256279523482010-05-30T12:55:00.000+02:002010-05-30T12:55:30.159+02:00

acabo de rebre un missatge. el meu germà diu que està en un concert que li fa recordar les èpoques en les que érem una família feliç. jo no crec que ho hàgim deixat de ser. només que hem tingut una època difícil. tan de bo s'acabi aquesta època...

Marcelhttp://www.blogger.com/profile/10676220400193527587noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-54784624516514233402008-08-11T11:34:00.002+02:002008-08-11T11:44:51.797+02:00

ara feia molt de temps que no escrivia.no per falta de ganes... o si?més aviat per falta de temps. o per no saber-lo organitzar correctament.de fet, el temps no desapareix. més aviat s'aprofita millor o pitjor.

Marcelhttp://www.blogger.com/profile/10676220400193527587noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-70599995793265684492008-03-25T09:08:00.002+01:002008-03-25T09:22:29.917+01:00

què és la felicitat?és saber-se important per algú?és saber que tenim algú, o alguna cosa, esperant-nos?fa dies que vaig veient que no. i ara parlo per mi.la felicitat és, per mi, saber que no necessito més que el que visc.que el què visc és el què necessito per ser feliç.no em fa falta res més, ni ningú més.les coses petites.mirar als ulls d'un nen i que et torni un somriure.hi ha alguna cosa

Marcelhttp://www.blogger.com/profile/10676220400193527587noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-15057018501982945422008-02-02T21:31:00.000+01:002008-02-02T21:42:43.578+01:00

abraçadespetonsmiradescaminarballarsuarsomriurealegriafelicitatplaercompartir

Marcelhttp://www.blogger.com/profile/10676220400193527587noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-85419673485043111542008-01-13T23:03:00.000+01:002008-02-02T21:28:58.425+01:00

sona el despertador.et costa llevar-te, com últimament.però ho fas.res et fa pensar que el dia d'avui pugui ser diferent al d'ahir.o potser si.parles amb gent.trobes el teu lloc.sents que pots fer-ho millor.saps que pots fer-ho millor.ha sigut un gran dia.millor que el d'ahir.pitjor que el de demà?esperes que si.

Marcelnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-59642030134329217532008-01-10T23:17:00.000+01:002008-01-10T23:43:26.180+01:00

la vida és per gaudir-la.sempre que se'ns presenta un nou repte l'acceptem amb la intenció que ens ajudi a gaudir del que viurem. del que hem sigut. del que som. i, per sobre de tot, del que podem arribar a ser.en alguns moments decidim que ja hem donat prou a aquest repte, i n'agafem un altre.o n'agafem un altre sense haver-ne abandonat cap més.o els reptes passen a ser part de la nostra vida, i

Marcelhttp://www.blogger.com/profile/10676220400193527587noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-34852594515533585202007-12-24T20:00:00.000+01:002007-12-24T20:29:34.632+01:00

el final fa repensar tot el que s'ha fet abans. jo tinc un petit problema... començo per decidir que alguna cosa ha acabat, i després em plantejo que potser no era tan greu.potser el què alguna vegada va semblar molt i molt greu no ho era tant... o potser necessitàvem que passes concretament allò per adonar-nos que aquell camí no duia enlloc.de la manera que sigui, i pel què sigui, tot comença i

Marcelnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-69862463685830834202007-12-22T08:17:00.000+01:002007-12-22T08:43:53.723+01:00

la vida és per viure-la, i per gaudir-la.la feina (i en una edat més primerenca, els estudis) és on la majoria passem més temps de la nostra vida.per tant, és interessant trobar un punt de diversió, de passar-s'ho bé i, al cap i a la fi, de gaudir, fent aquest "passatemps".acabat de tornar de gairebé dues setmanes treballant fora, s'ha de reconèixer que hem menjat bé (a vegades massa bé i tot),

Marcelnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-37689676822638173982007-11-18T21:14:00.000+01:002007-12-24T21:35:07.622+01:00

deien que aquest era any de canvis. i jo pensava... quins canvis?i van començar els canvis. vacances llarguíssimes i una persona genial.però els canvis no s'acaben. de cop i volta aquesta persona passa a ser algú molt estimat, però amb qui no ens entenem... hi ha ganes d'entendre'ns? no sempre, ni sempre de la mateixa manera. converses amb mals entesos constants.quin serà el gran canvi de l'any?

Marcelnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-92118896656944585882007-11-18T10:22:00.000+01:002007-11-18T10:40:37.116+01:00

(o a la inversa: dos no s'ajuden si un no vol)realment en tenia ganes. m'ho vaig creure. tot el què necessitem és voluntat.però a l'hora de fer un canvi, fa falta un cop de mà. i una puntada de peu no és un cop de mà.els canvis es fan, però no són immediats.un altre dia ho tornarem a provar...

Marcelnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-1345796236240136922007-11-17T15:58:00.000+01:002007-11-17T16:11:23.401+01:00

les coses són tan difícils com les vulguem veure. res és tan complicat. res és tan inabastable.només cal parar una mica d'atenció al que ens diuen.i si només fos llegir amb atenció? i si només fos escoltar atentament, amb ganes de compartir el que se'ns diu?potser la vida es tan senzilla com creure que ho podem fer, i fer-ho...segur que es així

Marcelnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-32766192038942676682007-11-03T02:08:00.002+01:002010-10-31T07:42:42.131+01:00

llavor de la felicitat

Cocosplasnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-64586104204923682712007-10-28T17:25:00.000+01:002007-11-18T10:35:16.154+01:00

és molt dur perdre el què no sabies que tenies. perquè és quan ho perds, que te n'adones.ho perds, ho acceptes, i comences a mirar endavant. i és llavors quan t'arriben veus dient que no només has perdut tu. que hi ha qui ha perdut, com a mínim, el mateix.arribats en aquest punt comences a pensar. i sense saber perquè, una decisió presa, assumida i acceptada es torna borrosa.ara ja no tens tan

Cocosplasnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-80070433243847703872007-10-24T20:24:00.000+02:002007-10-24T20:36:03.581+02:00

coneixem algú.ens imaginem com volem que sigui.creiem que ho entenem tot d'ell, i que ell ho entén tot de nosaltres.comença la relació amb la persona que nosaltres imaginem que és. i amb la que ell creu que som.passa el temps, i descobrim que ni ell és el que nosaltres esperàvem, ni nosaltres som el què ell esperava.i trobats en aquest punt hem de prendre una decisió. una difícil decisió.volem

Cocosplasnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-26786879919451354542007-09-16T19:07:00.000+02:002007-09-17T01:07:21.972+02:00

les coses són com les imaginem?moltes vegades no.però això no té res a veure amb com han de ser.tot passa per alguna cosa... o potser no...ho podríem deixar en que les coses passen, tinguin explicació o no. i unes vegades ens agraden més que altres.podem canviar el passat, el present o el futur?canviar el passat és difícil. implica acceptar que ja s'ha acabat.el futur és més fàcil. no saps el què

Cocosplasnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-87823805612045612902007-09-02T10:00:00.000+02:002007-09-02T21:23:35.267+02:00

la història ens envolta. no sé si es repeteix, però el passat ens va saludant.qui més qui menys, tots hem retrobat gent que donàvem per desapareguda.i ens sorprèn veure que han canviat, evolucionat. com si nosaltres fóssim els mateixos ara que la última vegada que havíem coincidit...recordo un llibre que em va agradar molt. tots els ports es diuen helena.al principi del llibre, el protagonista

Cocosplasnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-48604315744765418602007-09-01T16:14:00.000+02:002007-09-01T18:49:27.981+02:00

com pot ser tan complicat un trencaclosques de dues peces?doncs perquè les dues peces no estan tallades amb patrons complementaris.tenen punts en les que coincideixen, i punts en les que no.el gran repte és saber llimar les diferències que ens faran encaixar a la perfecció. o conviure sense acabar-nos d'entendre. o perdre l'esperança i enviar-ho a rodar.i això ens passa en qualsevol tipus de

Cocosplasnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-8790802323348625752007-08-31T02:05:00.000+02:002007-09-01T18:51:32.816+02:00

-no em sembla que ho hagi escrit un home.-es que jo no vull ser un home, vull ser una persona.d'entrada, això no va significar res per mi. com tantes altres vegades, el meu cervell va reaccionar una mica massa tard.aleshores vaig recordar quan, molts anys enrera, tenia unes converses profundes amb la meva tieta. una tieta que durant molt de temps ha sigut una segona mare.moltes converses rondaven

Cocosplasnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-61174819671879638032007-08-30T00:17:00.000+02:002007-09-01T19:00:57.137+02:00

qui son els nostres amics? on son? com els reconeixem?un amic no deixa de ser una persona com qualsevol altra. però intenta entendre't i ajudar-te. sense esperar res a canvi.hi ha un fet que fa especial una amistat. d'un amic no n'esperes mai res. però t'ho dóna. és el que els diferencia dels passavolants, de la gent que arriba, ajudes, i marxa.això no té res a veure amb que els hagis d'ajudar o

Cocosplasnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-7895355509831290002007-08-29T01:15:00.000+02:002007-08-29T01:36:15.917+02:00

Mires endavant i veus un futur molt proper i molt intens.Veus que vas fent coses que t'agraden, i et sents satisfet amb el que en reps a canvi.Veus gent en la que pots confiar i que confia en tu.Veus que la feina no t'abandona, i que la pots anar portant cap al què tens ganes de fer. I amb qui tens ganes de fer-la.Veus que la vida et segueix somrient, i que tu somrius amb ella.I només esperes que

Cocosplasnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-11151433524215307722007-08-28T08:41:00.000+02:002007-08-28T08:52:22.999+02:00

Després de tant de temps... què passarà?Tot serà igual? Tot serà diferent?Perquè hauria d'haver canviat res? Perquè haurien de seguir les coses igual?Ha passat alguna cosa que ens faci pensar que les coses segueixen igual? O que han canviat?Quantes incògnites...D'aquí una estona ens retrobarem i sabrem les respostes a tots aquests interrogants. Les respostes temporals a aquests

Cocosplasnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-19615308001635840082007-08-26T20:57:00.000+02:002007-08-28T08:33:17.813+02:00

El retorn a la normalitat. Perquè la normalitat existeix, oi?La normalitat és quan tens previst el que passarà des d'ara fins al proper canvi de plans?O la normalitat és creure que si no toques res tot seguirà igual?La veritat és que la paraula normalitat em va gran. No vull ser normal, no vull tenir la vida prevista, no vull fer el que fa tothom... Necessito ser diferent, fer coses estranyes, no

Cocosplasnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-79429163729248492942007-08-25T01:26:00.000+02:002007-08-28T08:33:39.742+02:00

Els comiats són difícils.Com pots explicar a algú que és especial amb una abraçada, uns petons, una encaixada, o molt poques paraules?No es poden resumir les vivències d'un dia, o d'una setmana, o d'un mes, en el què dura un comiat.Un comiat és una cosa no buscada, perquè mai ens volem distanciar de la gent de la que ens acomiadem. Ens acomiadem perquè no sabem quina serà la propera vegada que

Cocosplasnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-80499177329767100642007-08-24T02:33:00.000+02:002007-08-28T08:34:04.327+02:00

Qui s'adapta a qui?La persona s'adapta a l'entorn, o l'entorn a la persona?O potser es que la persona busca un entorn que no hagi de canviar?Sigui com sigui, tothom aconsegueix un lloc i un entorn. A vegades envoltat de gent que no en vol saber res, o que tant li es; a vegades de gent que es preocupa, fins i tot més del compte...Però ningú està sol. Com a mínim no més del que està disposat a

Cocosplasnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-73005729822460185542007-08-23T16:02:00.000+02:002007-08-28T08:34:48.424+02:00

Totes les coses tenen un principi i un final. No hi ha frase més certa que "Néixer és una condemna a mort". No sabem quan, ni perquè, però sabem que passarà.I això ens afecta en tots els aspectes de la nostra vida. Alguns sabem que tenen un principi i un final, d'altres ho desconeixem. Som més feliços pensant que només comencen. O potser no ens plantegem que hagin començat, i per tant tampoc ens

Cocosplasnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-79250036814448226522007-08-21T17:25:00.000+02:002007-08-28T08:35:17.557+02:00

Què és l'edat?Perquè serveix?Raona millor una persona de 30 anys que una de 2? No te perquè...Tot radica en la educació. Si has estat educat per treure't les castanyes del foc, i per sobreviure sense necessitar a ningú, ho faràs.Si has estat educat per ser un peó, algú que no pensa per ell mateix, algú que només obeeix, seràs així.I la edat no t'ajudarà a ser diferent. Només t'ajudarà a ser

Cocosplasnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-32343036874562332042007-08-20T13:49:00.001+02:002007-08-28T08:35:47.592+02:00

Com passa el temps... I quantes coses que passen entremig!Encara tinc present quan era "el petit" en molts dels projectes en els que participava. Petit d'edat, perquè de tamany no ho he sigut mai...Un parell d'anys més tard va començar a aparèixer gent que ja començava a discutir-me el lloc. Gent que si que era més jove que jo, però no deixava marca. Per tant, jo continuava sent "el petit".En

Cocosplasnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-28924913.post-1149762661406393492006-06-08T12:06:00.000+02:002007-08-28T08:36:08.000+02:00

I un nom així d'on surt? MesclesQuè és una mescla? Una barreja. Però una barreja de què? Doncs una barreja una mica de tot.Per mi, parlar d'una mescla sense cognom significa parlar de so. Però les motos de 2 temps funcionen amb mescla. De gasolina i oli, però mescla també. O un cubata. No deixa de ser una mescla, en aquest cas de 2 begudes (normalment una d'elles alcohòlica).Però per quanta gent

Cocosplasnoreply@blogger.com1