és molt dur perdre el què no sabies que tenies. perquè és quan ho perds, que te n'adones.
ho perds, ho acceptes, i comences a mirar endavant. i és llavors quan t'arriben veus dient que no només has perdut tu. que hi ha qui ha perdut, com a mínim, el mateix.
arribats en aquest punt comences a pensar. i sense saber perquè, una decisió presa, assumida i acceptada es torna borrosa.
ara ja no tens tan clar el què pensaves. perquè pensaves que el què havia passat era compartit. i ara saps que no. que res més lluny de la realitat.
i segueixes pensant. no ets capaç de treure-t'ho del cap.
però sembla que aquesta vegada sí que s'ha acabat.
3 comentaris:
ola ,
me eqivocat i te escrit en el text pasat o sigui q et tornu a escriure aqi xq suposu q alla no u veuras. avui estava buscant informació x internet sobre les mescles (en quimica) i ma surtit x casualtat el teu blog. ma cridat l'atencio de bon principi. magraden les teves reflexions. pro magradaria saber xq escrius tot aixo?
em podries contestar siusplau?
gracies
xau
hola,
aquest blog te tres etapes:
-en un moment donat, la gent del meu voltant va començar a fer-se blogs, i jo també. d'aquesta epoca tinc un sol post, la presentacio.
-després, la meva xicota em va demanar un lloc on jo escrivis per poder-me contestar, i aquí n'hi van uns quants mes.
-la tercera es quan tallem amb la xicota, que els comentaris son mes "profunds" (per mi).
Si, probablement per la qual cosa es
Publica un comentari a l'entrada