tot dóna voltes

la història ens envolta. no sé si es repeteix, però el passat ens va saludant.
qui més qui menys, tots hem retrobat gent que donàvem per desapareguda.
i ens sorprèn veure que han canviat, evolucionat. com si nosaltres fóssim els mateixos ara que la última vegada que havíem coincidit...

recordo un llibre que em va agradar molt. tots els ports es diuen helena.
al principi del llibre, el protagonista feia una reflexió molt interessant, que no crec que sigui capaç de plasmar ara amb tota la seva intenció.
el noi explica que ha anat a visitar a algun familiar, i aquest el rep amb un "sí que has crescut!".
la reflexió posterior em va colpir, i la vaig trobar genial. s'assemblava a aquesta:
"als grans els fa por veure que creixem. potser perquè si accepten que creixem, en el mateix moment assumeixen que estan envellint. i a ningú li agrada, fer-se vell"
us recomano que busqueu aquest llibre, i us llegiu la frase en qüestió.