-no em sembla que ho hagi escrit un home.
-es que jo no vull ser un home, vull ser una persona.
d'entrada, això no va significar res per mi. com tantes altres vegades, el meu cervell va reaccionar una mica massa tard.
aleshores vaig recordar quan, molts anys enrera, tenia unes converses profundes amb la meva tieta. una tieta que durant molt de temps ha sigut una segona mare.
moltes converses rondaven això. què seré quan sigui gran. hi ha qui somia a ser bomber, escalador, futbolista, ... jo també tenia el meu somni, que de tant en tant es compleix.
però per sobre de la professió, jo volia ser persona.
ara començo a allunyar-me de l'època dels somnis per endinsar-me a l'era de les realitats.
seré capaç d'aconseguir-ho?
1 comentari:
MArcel si q has aconseguit el teu somni, ser persona. Xq sinó fos així no faries moltes coses de les que fas, xq sinó fos així no ens haguessim conegut on ens vam coneixer, xq algú q no és persona no va a bosnia desinteressadament... xq dsd el 1er moment q et vaig coneixer has estat al meu costat demostrant-me q puc comptar amb tu pel q vulgui, xo sobretot demostrant-me el q vals com persona!
Publica un comentari a l'entrada