La normalitat és quan tens previst el que passarà des d'ara fins al proper canvi de plans?
O la normalitat és creure que si no toques res tot seguirà igual?
La veritat és que la paraula normalitat em va gran. No vull ser normal, no vull tenir la vida prevista, no vull fer el que fa tothom... Necessito ser diferent, fer coses estranyes, no estar d'acord amb el que fa tothom...
Algun dia potser seré diferent, m'estarà bé saber que des d'avui fins al final dels meus dies no hi haurà res que s'escapi de la normalitat. Aquesta normalitat que ara tant m'incomoda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada