El temps passa...

Com passa el temps... I quantes coses que passen entremig!

Encara tinc present quan era "el petit" en molts dels projectes en els que participava. Petit d'edat, perquè de tamany no ho he sigut mai...
Un parell d'anys més tard va començar a aparèixer gent que ja començava a discutir-me el lloc. Gent que si que era més jove que jo, però no deixava marca. Per tant, jo continuava sent "el petit".

En aquella època encara hi havia coses que marcaven el curs. Encara era capaç de diferenciar el que havia passat una setmana enrera del que havia passat un any abans. Ara cada vegada em costa mes. De fet, em costa fer-me a la idea que estem més a prop del cap d'any del 2008 que no pas del de 2007. Encara de vacances i ja pensant en el Nadal? Doncs si. Perquè són referències fàcils d'ordenar... O no?

M'havien dit que aquest any era de canvis, però no hauria pensat mai que els canvis poguessin ser tan profunds!
Resulta que per fi em decideixo a fer vacances. A falta d'un mes, resulta que he passat un mes a casa treballant poc però molt ben acompanyat, tres setmanes entre Bòsnia i Eslovènia, i tres setmanes voltant per Dublin. I ves a saber si encara marxarem una setmana més!
També has aparegut tu. Del no-res. Sense saber com. Sense avisar. I just després d'aparèixer, una separació.
Separació física però apropament mental?

I resulta que per fi deixo de ser "el petit". Per fi hi ha gent que marca i es més petita. I sempre ha existit, però fins ara no la he conegut.

Fins on arribarem? Fins on puguem. Ni abans ni després. I en aquell punt celebrarem que hem estat junts tot aquest temps, i que ens ho hem passat tan bé com hem pogut, i que toca seguir amb uns altres nous acompanyants, que també hi han sigut sempre, però que no sempre ens hem adonat que hi eren.

Gràcies per tot